Castanyada VS Halloween

Castanyada

La Castanyada és una festa popular als Països Catalans, encara que a diferència de Catalunya, que se celebra a Halloween, ha desaparegut a molts llocs, tot i que la celebració recent s'ha traslladat la vigília d'aquell dia (entre el 31 d'octubre i el 1 de novembre).

En general, les castanyes es compren i es venen, però les torrades i calentes es venen al carrer.

Sovint representada per la imatge d'un castanyer, és una dona gran amb un pati damunt del cap i roba arrelada, té prohibit estar davant de forns de castanyes al carrer.

ORIGEN SIMBÒLIC

L'acte de rostir castanyes es considera un acte d'establir contacte amb l'ànima morta. De fet, de vegades es rosteixen mentre es resa per les tres parts del rosari. També inclou el toc de campana dels morts, una taverna manual i molt cansada que requereix molta energia. Aquest sopar els va permetre mantenir el
ritme durant tota la nit de morts.

A més de valor simbòlic, aquesta festa és sempre considerada com la imatge essencial del castanyer. Solia ser una dona gran amb roba senzilla. Actualment, la disfressa d'aquest personatge es ven al mercat, i molts nens el vesteixen el 31 d'octubre i l'1 de novembre i altres festivals designats.

La castanyada i Tots sants són celebracions que volen recordar i honrar els difunts, i de les que tenim referències des del segle XVIII, encara que podem detectar tradicions paganes que s'assemblen molt com els banquets de difunts dels romans, d'on provenen els panellets, per cert. En aquest article farem un recull d'aquestes tradicions i els seus orígens.

Halloween

També coneguda com a Halloween o nit de Halloween, és una celebració moderna que resulta del sincretisme creat per la cristianització del final de la festa d'estiu d'origen cèltic anomenada Samhain.

 A Halloween, els nens i joves es disfressen segons l'ocasió i recorren els carrers de porta a porta amb caramels picants. Després de trucar a la porta, els nens diran "truc o tracte", "truc o caramel" o "truc o tic".

 Se celebra internacionalment la nit del 31 d'octubre, especialment a l'anglosfera com el Canadà, Irlanda, els Estats Units o la Gran Bretanya i en menor mesura en altres llocs com Espanya.

Moltes famílies avancen la celebració el 31 d'octubre a la nit. També l'1 de novembre les famílies es desplacen als cementiris a visitar els nínxols i tombes dels seus éssers estimats per recordar-los. En el cas de Halloween, aquesta festa té les seves arrels en la barreja de les dues tradicions, la del dia de Tots Sants, celebració cristiana que commemora els sants i les ànimes que han ascendit al cel, i la tradició cèltica de Samhain, celebració pagana considerada l'any nou cèltic. En aquesta festa es barreja la diversió amb aspectes relacionats amb la mort, però de manera lúdica i divertida.

Símbols:

Mussol: símbol de foscor. Els bruixots usen el so d'aquest animal per espantar segons ells els poders de les tenebres. Tenen la seva imatge com a amulet de bona sort.

Gripau: Va ser una de les plagues enviades per Déu sobre el poble egipci, ja que ells ho consideraven sagrat i li rendien culte.

Vampirs: A l'època dels druides els dimonis eren representats per aquesta figura. Després ja sabeu tota la mitologia de Dràcula i dels xucladors.

Gats: Era una deïtat en les cultures paganes antigues, a la bruixeria és utilitzat per realitzar tota mena de pràctiques satàniques; era adorat a la ciutat d'Efes a l'era cristiana.

     PLANTA 4ª 

Planta 4ª és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Antonio Mercero, basada en l'obra teatral Los Pelones d'Albert Espinosa i estrenada el 2003. Està protagonitzada per Juan José Ballesta (Miguel Ángel), Luis Ángel Priego (Izan), Gorka Moreno (Dani) i Alejandro Zafra (Jorge) i narra la història d'un grup de joves que aconsegueixen amb la seva alegria desafiar el desdeny de la destinació i fer suportable la seva convalescència en la planta de traumatologia d'un hospital. Aquest grup de joves es fan dir "Los Pelones" i junts descobriran la importància de l'amistat.

La pel·lícula tracta sobre un grup d'adolescents amb càncer, que estan ingressats a la 4ª planta d'un hospital.

 Miguel Ángel, Izan i Dani ,els protagonistes de la pel·lícula,  fan front a un càncer ossi, i per això els hi falten extremitats i no tenen cabell (per això el nom dels " pelons" ) , aquestes nois encara i tot estar passant per això ho assumeixen de forma positiva i per les nits surten amb les cadires de rodes. 

Un dia arriba Jorge a l'hospital, un noi al que estan investigant per veure si té càncer, aquests està a l'habitació de l'Izan, el qual vol introduir-ho al seu grup d'amics. 

Jorge era molt bon jugador de bàsquet, i , per aquest motiu es van voler fer molt amic seu, ja que tenien un equip de bàsquet, i els hi faltava un pivot. Amb ell van passar uns dies fins que una nit van anar al laboratori per veure si tenien els resultats den Jorge, quan van obrir els documents, van veure la biòpsia en la qual deia que no tenia càncer, és va posar molt content i va avisar als seus pares. 

Ell anava a sortir d'allà però " pelones " continuaran lluitant contra el càncer, de la forma més alegre, encara havent tenint amics que els han deixat com el Pepino, que se'n va anar a casa perquè tenia la sentència comptada.

Aquesta pel.lícula m'ha fet sentir diversos sentiments. El primer es risa, ja què quan sortien de nit o quan feien de les seves m'entrava una risa al cos, encara veient el mal que estava cadascun dels protagonistes. També m'ha donat molta pena la situació per la qual estaven passant tots aquestes nens, com la vida és tan injusta per algunes persones que no s'ho mereixen. Un altre es l'optimisme que tenen aquestes nens, què  e afronten la seva malaltia amb valentia i de forma positiva pensant en el dia que surtin d'aquell hospital. 

SÍMBOLS

Càncer: No és una paraula bonica d'escoltar, no crec que a ninguna persona li vinguin pensaments bons amb aquesta paraula. Com és normal tothom la té associada a mort, sofriment... El càncer és una alteració biològica i genètica de les cèl·lules que componen els teixits dels nostres òrgans, que pot provocar la mort. En el meu cas he viscut de molt a prop el que és que una persona estimada tingui càncer, és bastant dur però sempre hi ha que tenir esperança i lluitar contra ell, per sort tinc gent estimada que ho ha vençut però per desgràcia també tinc gent que no ha pogut vèncer al càncer, i és passa molt malament quan et diuen que li queda un temps determinat de vida i no pots fer res per allargar aquests temps, només gaudir al màxim cada moment amb aquesta persona. 

Hospital: És un lloc que està destinat a tot tipus d'assistència mèdica, allà et poden donar molt bones notícies o les pitjors notícies, pels protagonistes és l'únic lloc on poden estar i on passen tots per mi l'hospital és un lloc al que li tinc molt respecte, hem porta records de quan em van operar, era petit, tenia 5 anys i estava en sala plena de metges amb mascareta, després d'això recordo que em van dormir i vaig despertar-me amb un metge al costat que hem feia preguntes bàsiques, per veure si no havia perdut la memòria ni res, després d'uns minuts se'n va anar la anestesia i vaig sentit un dolor, i sempre me'n recordaré d'aquest sentiment.

Polseres vermelles : Són les polseres que li posaven als protagonistes per cada operació que lis feien. Ells col.leccionaven les polseres, i així feien front al càncer, eren un mètode de superació amb ganes de viure. Per mi simbolitzen l'amistat, i el bon companyerisme, el estar units mitjançant una polsera.

 12 de octubre

Descobriment d'Amèrica

El dia 12 d'octubre es commemora la trobada entre el món europeu i la pluralitat de les cultures aborígens de l'actual continent americà, que es va produir l'any 1492, data en què Cristòfor Colom va arribar a les costes d'Amèrica.

Fins llavors, Europa i Amèrica desconeixien mútuament l'existència de l'altra. De fet, el navegant genovès, al traçar la seva ruta cap a l'Índia, pensava que arribaria a la costa occidental del subcontinent asiàtic, i per això va batejar a aquestes terres com les Índies Occidentals. Mai, en vida, va arribar a assabentar-se que el lloc a què havia arribat era en realitat un immens continent, que sol temps després va cartografiar Américo Vespucio.

AQUESTA data és nomenada de Diverses maneres per Diferents Països, per Exemple:

Dia de Colom ALS Estats Units.

Dia de la Trobada de Dues Mons a Xile.

Dia de la Hispanitat a Espanya.

Dia de la Resistència Indígena, Negra i Popular a Nicaragua.

Dia de la Resistència Indígena a Veneçuela.

Dia del Respecte a la Diversitat Cultural a Argentina.

Per a mi el dia 12 és festa la nacional a Espanya on és commemora el descubriment d'Amèrica per Cirstòfol Colom, aquest dia es quan es van trobar diferents cultures, formes de parlar i entendre, els indis americans i el habitants aborígens tenien una veure e imaginar el món diferent a la nostra, i  això suposa el naixement d'una nova identitat i patrimoni cultura, producte de la colònia.

Un dia en el que Espanya va fer història, com el gran imperi Espanyol va conquistar Amèrica, l'historia arreu del món no és pot entendre sense la història espanyola.

No vam destruir les seves cultures, el que realment es va donar va ser un procés de mestissatge i evangelització, i no d'exterminació i diferenciació radical com diu molta gent.

 

libèl·lula

La libèl·lula és un tòtem, a gairebé tothom simbolitza maduresa i profunditat, així com el canvi de perspectiva de l'auto-realització, la maduresa emocional i entendre el significat de la vida. El vol sobre l'aigua representa els aspectes que estan més enllà de la superfície.

La libèl·lula pot moure en totes les direccions, aquesta agilitat suposa poder i equilibri cosa que només s'aconsegueix amb maduresa emocional.

Com a animal tòtem representa canvis per ressorgir, èxits, prosperitat, força o felicitat. Des temps remots, la libèl·lula es veu com a signe de fortuna, poder i equilibri.

Segons el feng shui, veure libèl·lules a la casa o el jardí dóna bona sort a la feina o en els negocis. I somiar amb libèl·lules significa bona sort i canvis.

Per a mi la libèl·lula és un símbol molt important a la meva vida, ja que  desde ben petit vaig al poble tots ela anys, i allà veig a la meva àvia, ella es la que hem va ensenyar l'autèntic significat d'aquest símbol. Amb ella anava a la borera del riu on sempre estava ple de libèl·lules, les quals venien on estabem agafant pedres i tocant l'aigua freda. Un dia la meva àvia és va aturar i hem va dir: " Les libèl·lules, són uns insectes especials, fixa't en la seva bellesa, en el seu equilibri, aquest insecte simbolítza una altre visió de les coses, les libèl·lules veuen tot desde un altre perspectiva, i no per això son menys que nosaltres, sinó que han aconseguit mediant la maduresa de la seva espècie i mediant una llarga evolució conseguir aquesta diferent perspectiva". Desde aquell dia cada cop que veig una libèl·lula m'enrecordo  de la meva àvia, i sempre que vaig al poble el primer que faig es anar al riu per la tarda a observar les libèl·lules i com volen tranquilament.