PLANTA 4ª 

Planta 4ª és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Antonio Mercero, basada en l'obra teatral Los Pelones d'Albert Espinosa i estrenada el 2003. Està protagonitzada per Juan José Ballesta (Miguel Ángel), Luis Ángel Priego (Izan), Gorka Moreno (Dani) i Alejandro Zafra (Jorge) i narra la història d'un grup de joves que aconsegueixen amb la seva alegria desafiar el desdeny de la destinació i fer suportable la seva convalescència en la planta de traumatologia d'un hospital. Aquest grup de joves es fan dir "Los Pelones" i junts descobriran la importància de l'amistat.

La pel·lícula tracta sobre un grup d'adolescents amb càncer, que estan ingressats a la 4ª planta d'un hospital.

 Miguel Ángel, Izan i Dani ,els protagonistes de la pel·lícula,  fan front a un càncer ossi, i per això els hi falten extremitats i no tenen cabell (per això el nom dels " pelons" ) , aquestes nois encara i tot estar passant per això ho assumeixen de forma positiva i per les nits surten amb les cadires de rodes. 

Un dia arriba Jorge a l'hospital, un noi al que estan investigant per veure si té càncer, aquests està a l'habitació de l'Izan, el qual vol introduir-ho al seu grup d'amics. 

Jorge era molt bon jugador de bàsquet, i , per aquest motiu es van voler fer molt amic seu, ja que tenien un equip de bàsquet, i els hi faltava un pivot. Amb ell van passar uns dies fins que una nit van anar al laboratori per veure si tenien els resultats den Jorge, quan van obrir els documents, van veure la biòpsia en la qual deia que no tenia càncer, és va posar molt content i va avisar als seus pares. 

Ell anava a sortir d'allà però " pelones " continuaran lluitant contra el càncer, de la forma més alegre, encara havent tenint amics que els han deixat com el Pepino, que se'n va anar a casa perquè tenia la sentència comptada.

Aquesta pel.lícula m'ha fet sentir diversos sentiments. El primer es risa, ja què quan sortien de nit o quan feien de les seves m'entrava una risa al cos, encara veient el mal que estava cadascun dels protagonistes. També m'ha donat molta pena la situació per la qual estaven passant tots aquestes nens, com la vida és tan injusta per algunes persones que no s'ho mereixen. Un altre es l'optimisme que tenen aquestes nens, què  e afronten la seva malaltia amb valentia i de forma positiva pensant en el dia que surtin d'aquell hospital. 

SÍMBOLS

Càncer: No és una paraula bonica d'escoltar, no crec que a ninguna persona li vinguin pensaments bons amb aquesta paraula. Com és normal tothom la té associada a mort, sofriment... El càncer és una alteració biològica i genètica de les cèl·lules que componen els teixits dels nostres òrgans, que pot provocar la mort. En el meu cas he viscut de molt a prop el que és que una persona estimada tingui càncer, és bastant dur però sempre hi ha que tenir esperança i lluitar contra ell, per sort tinc gent estimada que ho ha vençut però per desgràcia també tinc gent que no ha pogut vèncer al càncer, i és passa molt malament quan et diuen que li queda un temps determinat de vida i no pots fer res per allargar aquests temps, només gaudir al màxim cada moment amb aquesta persona. 

Hospital: És un lloc que està destinat a tot tipus d'assistència mèdica, allà et poden donar molt bones notícies o les pitjors notícies, pels protagonistes és l'únic lloc on poden estar i on passen tots per mi l'hospital és un lloc al que li tinc molt respecte, hem porta records de quan em van operar, era petit, tenia 5 anys i estava en sala plena de metges amb mascareta, després d'això recordo que em van dormir i vaig despertar-me amb un metge al costat que hem feia preguntes bàsiques, per veure si no havia perdut la memòria ni res, després d'uns minuts se'n va anar la anestesia i vaig sentit un dolor, i sempre me'n recordaré d'aquest sentiment.

Polseres vermelles : Són les polseres que li posaven als protagonistes per cada operació que lis feien. Ells col.leccionaven les polseres, i així feien front al càncer, eren un mètode de superació amb ganes de viure. Per mi simbolitzen l'amistat, i el bon companyerisme, el estar units mitjançant una polsera.