QUARESMA

Alhora, la Quaresma comença 40 dies abans que la Setmana Santa. Aquesta setmana de pregària i reflexió es fixa cada any, sobre la base del calendari lunar. Es compta a partir de la primera lluna plena, després de l'inici de la primavera a l'hemisferi nord. El diumenge següent a aquesta lluna plena és el Diumenge de Pasqua o de Resurrecció.

Per aquest motiu, el Carnestoltes, depenent del calendari lunar, tindrà lloc sempre entre els mesos de febrer i març.

CARNESTOLTES:

L'origen de la seva celebració sembla probable que sigui a les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Baco, el déu romà del caos, la festa i el vi, les saturnals i les lupercals romanes, o les que es realitzaven en honor del toro Apis a Egipte.

Els orígens d'aquesta festivitat es remuntarien a la Sumèria i l'Egipte antics, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, essent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV.

El Carnestoltes és una celebració popular que té lloc immediatament abans de la quaresma cristiana (que s'inicia amb el Dimecres de Cendra), i que té data variable (entre febrer i març segons l'any). El carnaval combina elements com ara disfresses, grups que canten cobles, desfilades i festes al carrer.

Carnaestoltes als diferents paísos:

Brasil:

Una de les celebracions més icòniques del carnaval al món és el Carnaval de Rio de Janeiro, considerat el major esdeveniment carnavalesc, d'acord amb el Guinness World Records.

El carnaval brasiler es caracteritza per les mundialment famoses Escolas do Samba i els blocs, que desfilen en "sambòdroms" ubicats a Sao Paulo i Rio de Janeiro. Hi acudeixen milers de persones de tot arreu del món.

Es realitza una desfilada multitudinaria al sambòdrom de Rio de Janeiro amb la participació de 12 escoles de samba, ballarins magníficament disfressats i carros al·legòrics. Competeixen pel títol de Campiona de la Desfilada.

Espanya:

El Carnaval de Santa Creu de Tenerife és considerat la segona celebració de carnestoltes més important d'aquest país.

El Carnestoltes de Cadis ha estat declarat "Festa d'Interès Turístic Internacional".

Al Carnaval de les Palmes de Gran Canària es duu a terme la Gala de l'Elecció de la Reina de Carnaval, amb la participació de murgues. Són agrupacions locals que canten disfressats a manera de sàtira.

Itàlia:

Se celebra el mundialment famós Carnaval de Venècia, amb la utilització de vestits típics del segle XVIII venecià i màscares (màscara nobile i màscara del galeone).

QUARESMA

La Quaresma és una de les celebracions més antigues del calendari cristià. Com tots els dies sants i festius cristians, ha canviat amb els anys, però el seu propòsit sempre ha estat el mateix: l'autoexamen i la penitència, demostrats per l'abnegació, en preparació per a la Pasqua. El pare de l'església primitiva, Irenaus de Lió (c.130-c.200), va escriure sobre aquesta temporada els primers dies de l'església, però llavors només va durar dos o tres dies, no els 40 que s'observen avui.

El 325, el Concili de Nicea va discutir un període de dejuni de 40 dies de Quaresma, però no és clar si la seva intenció original era només per als nous cristians que es preparaven per al Baptisme, i poc després va acabar abastant tota l'Església.

Com he dit la Quaresma, com cada any, comença el Dimecres de Cendra, essent un període molt important per a creients i els fidels ja que anticipa l'arribada de la Pasqua. És el període que els cristians celebren abans de rebre la resurrecció de Jesús, però també serveix per fer un viatge de conversió i dejuni. De fet, aquest dia comença la pràctica penitencial que té orígens molt antics i que veurem més endavant.

Quant al terme Quaresma, es fa servir per indicar el període de temps de quaranta dies que anticipa la Pasqua. El número 40 té un fort valor simbòlic a la religió cristiana. Quaranta van ser els dies passats per Jesús al desert. Aquí el Senyor va dejunar quaranta dies i quaranta nits, i va ser temptat pel diable, com llegim a l'Evangeli de Mateu.

LA SETMANA SANTA

La Setmana Santa o Setmana Major és una de les celebracions anuals populars més importants de la cultura cristiana, que commemora les diferents etapes de la Passió de Jesucrist: des de la seva entrada a Jerusalem, fins al seu viacrucis, mort i resurrecció. La Setmana Santa és un dels moments anuals de més intensitat litúrgica i ritual del cristianisme.

En termes religiosos, la Setmana Santa representa la darrera setmana del messies a la Terra. Per això, els seus continguts rituals van des del triomfal, fins al tràgic i al gloriós.

Sol celebrar-se en una data variable de l'any, entre març i abril, després del diumenge de Rams, ia partir del dimecres de cendra, els dies comencen a ser “dies sants”. De tots ells, els més importants són l'anomenat Triduo Pascual (del llatí Triduum Paschale), que abasta des del Dijous Sant fins al Diumenge de Pasqua (o Diumenge Resurrecció).

La Setmana Santa coincidia inicialment amb la Pasqua jueva, i els criteris de celebració van ser més o menys els mateixos d'aquesta última. Per aquesta raó els cristians consideren Jesús de Natzaret com el “Anyell de Pasqua”, el sacrifici del qual va permetre la purga dels pecats de la humanitat.

Així mateix, els primers a celebrar la Setmana Santa van ser els jueus seguidors de Crist, és a dir, els primers cristians, i posteriorment els propis romans cristianitzats, els registres més antics dels quals daten del segle IV.

No obstant això, a mesura que el cristianisme es va expandir a totes les regions d'Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, els seus ritus es van hibridar amb moltes tradicions paganes, com la celebració de la primavera.

És per això que la Setmana Santa contemporània se celebra de maneres diferents als diferents territoris cristians del món, recorrent a diferents maneres de representar i simbolitzar el patiment de Jesucrist durant el viacrucis, així com la glòria posterior de la seva resurrecció.

Usualment, als països cristians, del Dijous Sant al Diumenge de Resurrecció solen ser dies fiats, no laborables.

PER QUE LA DATA CADA ANY?

Perquè les dates de la Setmana Santa no es calculen en funció del calendari que utilitzem habitualment, sinó que es calculen en funció del calendari lunar.

D'aquesta manera, la Setmana Santa sempre se celebra en funció del diumenge de resurrecció que correspondrà al següent diumenge després de la primera lluna plena de primavera. És per això que les dates de la Setmana Santa no s'ajusten tots els anys de la mateixa manera, perquè els cicles lunars no tenen la mateixa periodicitat que el solar.