LA VIDA I LA MORT

VIDA

El terme vida ve del llatí vita i té diversos significats. Pot significar tant l'espai de temps que transcorre des del moment de la concepció, algun moment de la gestació, o del nixement fins a la mort, que pot ser d'un ens o d'un ésser, d'un cos o d'un organisme, com el ser en si. També pot significar un fenomen que anima i dóna vida a la matèria; l'existència i capacitat dels éssers vius per desenvolupar-se, reproduir-se i mantenir-se en un ambient; la durada dels objectes; i també la manera o el conjunt d' activitats o d'accions, de mitjans i dels processos de relacionaments per viure. Per tenir vida, un ésser viu necessita créixer, metabolitzar, moure's, reproduir-se o no, i respondre als estímuls externs.

L'home no només viu com a ésser biològic sinó que també és un animal simbòlic amb la necessitat de transcendir la seva materialitat i donar-li un sentit a la seva existència més enllà dels límits del físis.

L'home crea cultura i significa i així com creix el seu cos, evoluciona la seva ment creant diferents mons que tracten de maneres diferents de donar sentit a la seva existència.

SÍMBOLS

AGUA: 

ARBRE DE LA VIDA: El símbol de l'arbre de la vida representa l'arbre genealògic, cadascuna de les parts es vincula amb el cicle de la vida de la manera següent:

Les seves arrels simbolitzen el naixement.

La vida és representada amb el seu tronc.

Les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que cal prendre al moment de transitar-los.

Per mi simbolitza la meva família i les meves arrels.

MORT

La mort (de vegades referida pels eufemismes decés, defunció, expiració, defunció o defalliment, entre d'altres) és un efecte terminal i irreversible que resulta de l'extinció del procés homeostàtic en un ésser viu i per tant la fi de la vida. Pot produir-se per causes naturals (vellesa, malaltia, conseqüència de la cadena tròfica, desastre natural) o induïdes (suïcidi, homicidi, eutanàsia, accident, pena de mort, desastre mediambiental).

El procés de mort, si bé està totalment definit en algunes de les seves fases des d'un punt de vista neurofisiològic, bioquímic i mèdic, encara no és del tot comprès en conjunt des del punt de vista termodinàmic i neurològic, i hi ha discrepàncies científiques sobre això .

Des del seu origen, la filosofia constitueix una reflexió sobre els principis de la realitat, però també s'ha ocupat de reflexionar sobre els darrers moments de la naturalesa humana. D'acord amb Montiel, des que l'home és tan gran, la mort ha estat objecte de temor i de ritualitat. Reflexionar sobre la nostra mort és reflexionar sobre la nostra vida. La mort és una dimensió de la vida; ella és la nostra companya més fidel, l'única que mai no ens abandona ja que pot sobrevenir en qualsevol moment. Rebutjar la mort, fins a l'extrem, és negar-se a viure. Per viure plenament cal tenir el coratge d'integrar la mort a la vida

Entre els filòsofs presocràtics, Heràclit destaca per haver-se ocupat aviat del canvi de la matèria. D'ell, la sentència que expressa que ningú es banya dues vegades al mateix riu, és una de les més conegudes i, amb ella, el sobrenomenat Fosc, va indicar que el canvi de la matèria és inherent a la mateixa matèria i és la forma en què s'expressa la Natura en si (León, 2006). Sòcrates fou primer màrtir de la filosofia i fou, també, qui inaugurà la tradició del pensament cap a la mort. La trobada de Sòcrates amb la mort està documentada al diàleg Fedó. Sòcrates, reconegut per la consistència entre el seu obrar i el seu pensar, com se sap, va ser jutjat per no reconèixer els déus atenesos i per suposadament corrompre la joventut. Amb tals acusacions, va ser condemnat a morir ingerint una infusió de cicuta, potent verí de l'època.

SÍMBOLS

CORB: Considerat com a au de mal averany, ronda pels cementiris i presagia mort i destrucció.

Ami el corb em recorda a la mort ja que sempre que vaig al cementeri està ple de corbs, abunden allà.

EL COLOR NEGRE: . A la societat occidental, el negre és el color de la mort, del dol. A l'hinduisme, representa el temps; a la Xina, l'hivern, i pels egipcis, la resurrecció.

Per mi aquest color em recorda a la mort i a la negativitat, ja que es un color apagat i s'associa a coses dolentes.